divendres, 8 de juny de 2018

Georges Laferrière

A la vesprada del dimarts 5 juny ens va arribar la notícia que el dia anterior, a Montreal, ens havia deixat Georges Laferrière després d'una llarga malaltia.


Des que va arribar a Espanya, allà per l'any 1991, fins que va tornar definitivament a Canadà al 2004, Georges va ser una persona molt lligada a l'EMTA i al Matx d'improvisació. De caràcter afable ("jo sóc un mediterrani de Québec" en deia), gran comunicador i persona extremadament generosa amb els seus amics i amigues, Georges era una persona que deixava empenta allà on anava. En l'EMTA va col·laborar desinteressadament fent cursos de formació, sessions magistrals o participant en assajos d'espectacles. 



La seua presència va determinar un dels segells de la nostra escola: la improvisació. De la seua importància tan sols us en donaré una mostra.

A l'any 1991 vingué al Teatre del Mercat convidat per alguns de nosaltres. Anava a veure un Matx d'Improvisació, un espectacle d'origen quebecoise que tenia com a línia fonamental la improvisació i que era encara prou novell a Aldaia. Precisament Georges estava investigant sobre com portar les tècniques d'improvisació al sistema educatiu. Quan acabà de veure l'espectacle, els alumnes l'envoltàrem per saber quina era la seua opinió. "Que onze persones juguen a pegar-li puntellades a una pilota no vol dir que juguen a futbol" va dir. Tot seguit, agafant-nos pel muscles va afegir: "Chicos, (sempre ens ho deia sense parar-se en la nostra edat) jo us ensenyaré a jugar el Matx".

I començàrem a parlar de la tècnica de la improvisació; de l'escolta, l'ajuda i l'acceptació; de la importància del plaer en el joc. I tot açò adobat amb la seua teoria de l'artista-pedagog, de com les persones que fan teatre en àmbits que no són professionals deuen ajuntar el tarannà de l'artista i el compromís del pedagog.

Georges ha estat una persona molt reconeguda a Espanya. Ha fet escola a quasi totes les comunitats: Bilbao, Barcelona, Vic, Mallorca, Granada, etc. I també ho ha sigut a nivell internacional, en el últims anys sobretot a Amèrica del sud. Ens consta i sabem que sempre ha parlat de l'EMTA com exemple de col·lectiu teatral no professional compromés amb la formació mitjançant el teatre i de la nostra tasca continuada amb la improvisació, de la qual tenim el millor exemple en la Lliga d'improvisació i el col·lectiu Improu.

Sense persones com ell, el món és una mica més trist, un poc més fosc. De segur que aviat vindran altres llums que ocuparan el seu lloc. Però estem convençuts que les persones no moren si algú les manté vives en la memòria. En el cas de Georges, és de justícia que el recordem i el posem en valor.

Ara, com deia un amic, tan sols ens queda imaginar-nos que Georges està jugant una improvisació única, de categoria divina i que tindrà la duració de l'eternitat.

1 comentari:

  1. El lunes pasado se nos fue Georges Laferriere. Y siempre me he referido a el como mi maestro. A él debo haber encontrado otra manera de decir y hacer las cosas. Por su magia yo educador social, me adentré en la pedagogía de la expresión y el teatro social. No estaría aquí si no le hubiera conocido, sin sus enseñanzas, sin su apoyo, sin su amistad... Mi palabras y acciones, mi trabajo cotidiano, están un poco llenas de Georges siempre. Hoy uno se siente un poco huérfano. Gracias Georges
    El otro día encontraba esto, de nuestros comienzos,,, Georges era nuestra referencia...
    https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10155793552377266&set=pcb.10155793546842266&type=3&theater

    ResponElimina