dimarts, 23 de novembre del 2010

Aquest divendres 26 de novembre, PAOLO NANI al TAMA

Aquest divendres tenim teatre al TAMA. Ens visita el còmic italià PAOLO NANI, amb un espectacle que s'ha convertit en tot un clàssic: "La carta".
“La Carta” és un clàssic de la comèdia creat el 1992 per Paolo Nani al qual es repeteix la mateixa història, recreant-la de 15 maneres completament diferents. Es parteix d’una escena “normal” amb un seguit d’accions “normals”, en les quals no passa res especial: un home entra, beu alguna cosa, ho escupeix perquè no sap què és, escriu una carta i descobreix que no hi havia tinta a la ploma i se'n va molt emprenyat.
Aquestes senzilles accions es fan complicades quan Paolo Nani les recrea de diferents formes: rebobinant, amb sorpresa, sense mans, amb terror, circense, amb màgia, borratxo, amb estil Western, com a una pel·lícula muda, etc. Totes les variacions tenen dues coses en comú: mai es diu una paraula i el resultat és totalment divertit. A “La Carta” no hi ha dos minuts sense riures i la complicitat entre l’actor i el públic creix a cada moment.
L'espectacle està basat al llibre "Exercicis d'estil" de Raymond Queneau, el qual també utilitzàrem a l'escola per a l'espectacle "Punts de vista" en maig de 2007.
Un espectacle molt recomanable i atractiu que podem veure amb el corresponent descompte per ser membres de l'EMTA.

dimecres, 17 de novembre del 2010

R.I.P. per Luis García Berlanga

   Aquest cap de setmana ha mort el director de cinema valencià Luis García Berlanga. Pensem que aquest esdeveniment té la suficient importància com per a que aparega una ressenya en aquest bloc.
    La seua figura forma part d'allò que es coneix com "l'imaginari valencià", junt a Sorolla i Blasco Ibáñez. Ja voreu com d'ací a uns anys trobarem de manera habitual el seu nom als carrers dels nostres pobles com ja ho està al cap i casal. En aquest sentit poc podem dir. Estem parlant de sentiments i emocions i de segur que cadascun té el seu García Berlanga. N'hi ha per a tots: irònics, erotòmans, fallers, amants de la paella, llibertaris, etc. Per altra banda és una de les figures més importants en la història del cinema espanyol. I tres de les seues obres (Bienvenido, míster Marshall; El verdugo i Plácido) són referents del cinema mundial de tots els temps.
   S'han escrit tantes coses sobre ell que seria absurd intentar afegir-ne alguna que intentara ser original. Podeu llegir als diaris els obituaris i comentaris hagiogràfics d'amics, crítics i companys. Us vaig a posar en aquest enllaç una pàgina on podeu trobar comentaris, filmografia i crítiques de Berlanga quan encara hi estava viu.
   En l'últim fotograma de la seua darrera pel·lícula, "París-Tombuctu" , apareix, junt al bou d'Osborne i una bailaora sexi, una pintada signada per L. "Tengo miedo". Tothom hi veia la mà del director i el seu testament. Podem pensar que es tracta d'una broma, o de l'angoixa existencial d'un vitalista. Gaudiu de les seues pel·lícules, conegueu la seua obra i el seu pensament, i doneu vosaltres mateix la vostra interpretació.