dijous, 20 de desembre del 2018

BONIC

Arriba el Nadal i amb ell el festival BONIC, tres dies de teatre familiar al TAMA. Enguany podrem gaudir de tres espectacles ben diferents.

Per un costat, DESCOBRINT L'ILLA DEL TRESOR, un musical en el qual participa l'actor i professor de l'EMTA, Alberto Jiménez.


El 27 de setembre està reservat per a la tècnica del teatre negre, amb l'espectacle EL SOLDADITO DE PLOMO.


I l'últim dia és el dia de la dansa. AMÈLIA està basat en la vida d'Amèlia Earhart, una de les dones pioneres de l'aviació.


Tots els espectacles comencen a las 18 hores.


Bon Nadal.

diumenge, 14 d’octubre del 2018

Festival "COLORS". Inici de la programació en el TAMA. I "FRÀGIL".

El pròxim divendres 19 d'octubre s'inicia la nova temporada escènica al TAMA. I ho fa amb el tercer festival "COLORS".

"COLORS" (Performing arts on the street) presenta quatre espectacles que es representen al voltant del TAMA succesivament des de les 17'30 hores fins les 20'45. Els espectacles abasten tots els públics i diversos gèneres. Des del clown JAVI JAVICHI, fins l'espectacle de teatre-circ de la companyia italiana NELLE FOGLIE, passant per la dansa-circ de NUC o l'espectacle que ofereis DAVID MORENO & CIA, que té com a punt de partida un piano penjat des del cel.

Sense dubte un bon inici de temporada.
I "FRÀGIL"

Maria Andrés presenta al Teatre del Mercat d'Aldaia el seu darrer espectacle "FRÀGIL".

"FRÀGIL" és un espectacle de clown gestual i físic combinat amb altres llenguatges com la poesia. Des de l'eixida de dins d'una simple caixa de cartró, començarà un divertit i boig viatge a través de les emocions, la incomunicació i les absurditats humanes, esperant que arribe alguna cosa o algú que li done sentit a l'espera.
L'espectacle es presentarà el dissabte 20 d'octubre a les 20 hores en el Teatre del Mercat.


dijous, 6 de setembre del 2018

divendres, 8 de juny del 2018

Georges Laferrière

A la vesprada del dimarts 5 juny ens va arribar la notícia que el dia anterior, a Montreal, ens havia deixat Georges Laferrière després d'una llarga malaltia.


Des que va arribar a Espanya, allà per l'any 1991, fins que va tornar definitivament a Canadà al 2004, Georges va ser una persona molt lligada a l'EMTA i al Matx d'improvisació. De caràcter afable ("jo sóc un mediterrani de Québec" en deia), gran comunicador i persona extremadament generosa amb els seus amics i amigues, Georges era una persona que deixava empenta allà on anava. En l'EMTA va col·laborar desinteressadament fent cursos de formació, sessions magistrals o participant en assajos d'espectacles. 



La seua presència va determinar un dels segells de la nostra escola: la improvisació. De la seua importància tan sols us en donaré una mostra.

A l'any 1991 vingué al Teatre del Mercat convidat per alguns de nosaltres. Anava a veure un Matx d'Improvisació, un espectacle d'origen quebecoise que tenia com a línia fonamental la improvisació i que era encara prou novell a Aldaia. Precisament Georges estava investigant sobre com portar les tècniques d'improvisació al sistema educatiu. Quan acabà de veure l'espectacle, els alumnes l'envoltàrem per saber quina era la seua opinió. "Que onze persones juguen a pegar-li puntellades a una pilota no vol dir que juguen a futbol" va dir. Tot seguit, agafant-nos pel muscles va afegir: "Chicos, (sempre ens ho deia sense parar-se en la nostra edat) jo us ensenyaré a jugar el Matx".

I començàrem a parlar de la tècnica de la improvisació; de l'escolta, l'ajuda i l'acceptació; de la importància del plaer en el joc. I tot açò adobat amb la seua teoria de l'artista-pedagog, de com les persones que fan teatre en àmbits que no són professionals deuen ajuntar el tarannà de l'artista i el compromís del pedagog.

Georges ha estat una persona molt reconeguda a Espanya. Ha fet escola a quasi totes les comunitats: Bilbao, Barcelona, Vic, Mallorca, Granada, etc. I també ho ha sigut a nivell internacional, en el últims anys sobretot a Amèrica del sud. Ens consta i sabem que sempre ha parlat de l'EMTA com exemple de col·lectiu teatral no professional compromés amb la formació mitjançant el teatre i de la nostra tasca continuada amb la improvisació, de la qual tenim el millor exemple en la Lliga d'improvisació i el col·lectiu Improu.

Sense persones com ell, el món és una mica més trist, un poc més fosc. De segur que aviat vindran altres llums que ocuparan el seu lloc. Però estem convençuts que les persones no moren si algú les manté vives en la memòria. En el cas de Georges, és de justícia que el recordem i el posem en valor.

Ara, com deia un amic, tan sols ens queda imaginar-nos que Georges està jugant una improvisació única, de categoria divina i que tindrà la duració de l'eternitat.

diumenge, 25 de març del 2018

Dia Mundial del Teatre 2018


El Dia Mundial del Teatre se celebra el dimarts 27 de Març de 2018.

El dia mundial del teatre es va crear en 1961 per l'Institut Internacional del Teatre (IIT). Se celebra tots els anys el 27 de Març pels centres del IIT i la comunitat teatral internacional. S'organitzen diferents esdeveniments de teatre nacional i internacional per a ressaltar aquesta ocasió. Un dels més importants és la distribució del Missatge Internacional tradicionalment escrit per una personalitat del teatre de talla mundial convidada per l'Institut Internacional del Teatre.

Per a celebrar el seu 70º aniversari, l'Institut Internacional del Teatre ha seleccionat enguany a cinc autors per a escriure els Missatges del Dia Mundial del Teatre, un de cadascuna de les cinc regions de la UNESCO: Àsia Pacífic, els Països Àrabs, Europa, les Amèriques i Àfrica.


Missatge de Simon McBurney - Regne Unit - Europa (actor, escriptor, director d'escena, cofundador del Théâtre de Complicité)

A mitja milla de la costa de Cirenaica en el nord de Líbia existeix un vast refugi rocós de 80 metres d'ample i 20 d'altura. En el dialecte local se li coneix com Hauh Fteah. En 1951 l'anàlisi de datació per carboni 14 va demostrar una ocupació humana ininterrompuda d'almenys 100.000 anys. Entre els artefactes desenterrats hi havia una flauta d'os datada entre 40.000 i 70.000 anys. Sent un xiquet, en sentir açò li vaig preguntar al meu pare:

“Ells tenien música?”

Em va somriure.

“Igual que totes les comunitats humanes.”

El meu pare era un arqueòleg nord-americà, el primer a excavar a Hauh Fteah, a Cirenaica.

Em sent molt honrat i feliç de ser el representant europeu del Dia Mundial del Teatre d'enguany.

En l’any 1963, el meu predecessor, el gran Arthur Miller, va dir en un moment on l'amenaça de guerra nuclear llançava la seua ombra sobre el món: “ Quan se'ns demana escriure en un moment on la diplomàcia i la política tenen braços tan terriblement curts i febles, la delicada però a voltes àmplia abraçada de l'art ha de suportar la càrrega de sostenir unida la comunitat humana”. El significat de la paraula Drama deriva del grec “dran” que significa “fer”… i la paraula teatre que procedeix del terme grec “Theatron”, literalment significa el “lloc on es mira”. Un lloc no solament on mirem, també on veiem, obtenim, entenem. Fa 2.400 anys, Polykleitos el Jove va dissenyar el gran teatre d’Epidaure. Amb capacitat per a 14.000 persones, la sorprenent acústica d'aquest espai obert és miraculosa. Un diàleg des del centre de l'escenari pot ser sentit en tots els 14.000 seients. Com era usual en els teatres grecs, quan observaves als actors, també podies veure el paisatge darrere d'ells. Açò no solament ajuntava diversos llocs alhora, -la comunitat, el teatre i el món natural-, també unificava tots els temps. De la mateixa manera que l'obra evocava mites del passat en el temps present, podies veure més enllà de l'escenari el teu futur final. La naturalesa.

 

Una de les revelacions notables de la reconstrucció de “El Globus” de Shakespeare a Londres també està relacionada amb allò que veiem. Aquesta revelació té a veure amb la llum. Tant l'escenari com l'auditori estaven il·luminats per igual. Els artistes i el públic es podien veure uns a uns altres. En tot moment. Onsevulla que mires hi ha persones. I en conseqüència, se'ns recorda que el gran soliloqui de, diguem, Hamlet o Macbeth, no eren meditacions privades sinó debats públics.

Vivim en un temps on és difícil veure amb claredat. Estem envoltats de més ficció que en qualsevol altre moment de la història o la prehistòria. Qualsevol “fet” pot ser qüestionat, qualsevol anècdota pot reclamar la nostra atenció com una “veritat”. Una ficció en particular ens envolta contínuament. Aquella que cerca dividir-nos. De la veritat. I d'uns a uns altres. I així, estem separats. Les persones de les persones. Les dones dels homes. Els éssers humans de la naturalesa.

Però igual que vivim en un temps de divisió i fragmentació, també vivim en un temps d'immens moviment. Com mai abans en la història les persones s'estan desplaçant; moltes vegades volant; caminant; nadant si fa falta; migrant; per tot el món. I açò és solament el començament. La resposta, com sabem, ha sigut el tancament de fronteres. La construcció de murs. L'exclusió. L'aïllament. Vivim en un ordre mundial tirànic, on la indiferència és moneda i l'esperança una càrrega de contraban. I part d'aquesta tirania és el control, no solament de l'espai, sinó també del temps. Aquest temps en què vivim renúncia al present. Es concentra en el passat recent i en el futur. Jo no tinc açò… Jo compraré allò…

Ara ho he comprat, necessite tenir la pròxima… cosa. El passat llunyà està destruït. El futur sense conseqüències.

Molts afirmen que el teatre no pot ni podrà canviar gens d'açò. Però el teatre no va a desaparèixer. Perquè el teatre és un lloc. M'agradaria dir un refugi. On les persones es congreguen i immediatament formen comunitats. Tal com hem fet sempre. Tots els teatres són de la grandària de les primeres comunitats humanes, de cinquanta a 14.000 ànimes. Des d'una caravana de nòmades a un terç de l'antiga Atenes.

I atès que el teatre solament existeix en el present, també qüestiona aquesta desastrosa visió del temps. El moment present és sempre un tema del teatre. Els seus significats es construeixen mitjançant un acte comunitari entre l'intèrpret i el públic. No solament ací, sinó ara. Sense l'actuació de l'intèrpret el públic no podria creure. Sense la creença del públic, la interpretació no seria completa. riem al mateix temps. Ens commovem. Ens quedem sense alè o emmudim. I en aqueix moment, mitjançant el teatre descobrim la més profunda veritat: que aquella que consideràvem la més privada divisió entre nosaltres, els límits de la nostra pròpia consciència individual, tampoc té fronteres. És alguna cosa que compartim.

I no ens poden parar. Cada nit reapareixerem. Cada nit els actors i l'audiència es reuniran de nou i la mateixa obra tornarà a ser representada. Perquè, com diu l'escriptor John Berge, “Molt dins de la naturalesa del teatre hi ha un sentit de tornada ritual”, la raó per la qual ha sigut sempre la forma d'art dels desposseïts, alguna cosa que a causa del desmantellament del nostre món, som tots. Onsevulla que hi haja intèrprets i audiències les històries que no es poden explicar en cap altre lloc es representaran, ja siga en les òperes i teatres de les nostres grans ciutats, o en els camps que acullen migrants i refugiats en el nord de Líbia i a tot el món. Sempre estarem units, en comunitat, en aquesta representació.




I si estiguérem a Epidaure podríem alçar la vista i observar com compartim tot açò amb un panorama major. Perquè sempre som part de la naturalesa i no podem escapar d'açò així com no podem escapar del planeta. Si ens trobàrem en “El Globus” veuríem com a preguntes aparentment privades se'ns plantegen a tots nosaltres. I si poguérem tindre la flauta cirenaica de fa 40.000 anys entendríem el passat i el present com a indivisibles, i que la cadena que uneix la comunitat humana mai serà trencada pels tirans i demagogs.