diumenge, 25 d’octubre del 2009

Divendres 30 d'octubre al TAMA: SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

Us recordem que el pròxim divendres 30 d'octubre, l'EMTA presenta el seu darrer espectacle SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU de W. Shakespeare amb direcció de Gemma Taberner. Aquesta obra és una comèdia de les més originals i conegudes de William Shakespeare. Amb una complexa xarxa de tres històries paral·leles, té com a eix principal l'amor, mostrant-nos diverses maneres d'entendre-ho i viure-ho.
Recordeu que en ser un espectacle de l'EMTA, aquells que esteu matriculats tindreu una entrada de bades. Com encara no funcionen els carnets, hi ha un llistat a taquilla.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

21 d'octubre: vint-i-cinc anys sense François Truffaut

Hui he recordat François Truffaut a classe. No sé com, però són coses que passen. Estàs parlant, veus un exercici, et ve al cap una imatge i poses un exemple que creus que és exemplar. De sobte, te n'adones que el temps ha passat i allò que eren referències per a tu ja no ho són per al teu alumnat. Ningú no coneixia ja a François Truffaut.
Ha sigut una persona de la classe la que m'ha dit: "Escriu de François Truffaut al bloc de l'EMTA. Al cap i a la fi, és material de treball". I tant!
François Truffaut (París, 1932 - 1984) va ser crític de cinema, director i també actor. Va ser una dels iniciadors del moviment anomenat la Nouvelle vague.
Per què és important François Truffaut? Perquè va dirigir una pel·lícula com Los cuatrocientos golpes, un dels millors films que s'han fet mai sobre la infantessa. Perquè va dirigir la pel·lícula Jules et Jim, un gran pel·lícula d'amor a tres, amb humor i tendresa. Perquè va adaptar al cinema i rodar el llibre Fahrenheit 451, que com sabeu va inspirar un espectacle de l'EMTA. Perquè va titular un dels seus films com Besos robados, i una persona queanomena una obra seua així diu molt de com és i com sent. Perquè El pequeño salvaje, de la qual també és director, és un exemplar tractat de pedagogia. Perquè veure La noche americana és la millor manera de conéixer el món del cinema per dins i des de la passió per ell. Perquè no conec cap persona a qui li agraden els xiquets que no s'emocione veient La piel dura. Perquè El amante del amor és la pel·lícula que sempre m'haguera agradat protagonitzar, al cinema i a la vida real. Perquè si estimes el cinema no pots deixar de llegir El cine según Hitchcok, on es donen les claus artístiques d'aquest cineasta i del qual és Truffaut el director.
Hui he recordat que fa vint-i-cinc anys també em demanaren que escrivira un article per a una revista juvenil sobre la mort de Truffaut (i el vaig escriure junt a l'obituari de Sam Peckinpah, un altre directors del qual també ara farà anys de la seua mort). Crec que la meua passió per la seua obra i el meu respecte pel seu treball, continuen sent el mateix.
Si voleu més informació, piqueu Web en castellà de Truffaut