diumenge, 24 de març del 2019

Dia mundial del teatre 2019


     El dia mundial del teatre es va crear en 1961 per l'Institut Internacional del Teatre (IIT). Se celebra tots els anys el 27 de Març pels centres del IIT i la comunitat teatral internacional. S'organitzen diferents esdeveniments de teatre nacional i internacional per a ressaltar aquesta ocasió. Un dels més importants és la distribució del Missatge Internacional tradicionalment escrit per una personalitat del teatre de talla mundial convidada per l'Institut Internacional del Teatre. Enguany ha estat designat el dramaturg i director cubà Carlos Celdrán.
Resultat d'imatges de dia mundial del teatre 2019Missatge pel Dia Mundial del Teatre (27 març, 2019)
    Abans del meu despertar en el teatre, els meus mestres ja estaven allí. Havien construït les seues cases i les seues poètiques sobre les restes de les seues pròpies vides. Molts d'ells no són coneguts o a penes se'ls recorda: van treballar des del silenci, des de la humilitat dels salons d'assaig i de les sales plenes d'espectadors i, lentament, després d'anys de treball i assoliments extraordinaris, van anar deixant el seu lloc i desparegueren. Quan vaig entendre que el meu ofici i el meu destí personal seria seguir els seus passos, vaig entendre també que heretava d'ells aqueixa tradició esquinçadora i única de viure el present sense una altra expectativa que aconseguir la transparència d'un moment irrepetible. Un moment de trobada amb l'altre en la foscor d'un teatre, sense més protecció que la veritat d'un gest, d'una paraula reveladora.
     El meu país teatral són eixos moments de trobada amb els espectadors i espectadores que arriben nit a nit a la nostra sala, des dels racons més inversemblants de la meua ciutat, per a acompanyar-nos i compartir unes hores, uns minuts. Amb eixos moments únics construïsc la meua vida, deixe de ser jo, de patir per mi mateix i renasc i entenc el significat de l'ofici de fer teatre: viure instants de pura veritat efímera, on sabem que el que diem i fem, allí, sota la llum de l'escena, és cert i reflecteix el més profund i el més personal de nosaltres. El meu país teatral, el meu i el dels meus actors i actrius, és un país teixit per eixos moments on deixem arrere les màscares, la retòrica, la por a ser els qui som, i ens donem les mans en la foscor.
     La tradició del teatre és horitzontal. No hi ha qui puga afirmar que el teatre està en cap centre del món, en cap ciutat o edifici privilegiat. El teatre, com jo l'he rebut, s'estén per una geografia invisible que barreja les vides dels qui ho fan i l'artesania teatral en un mateix gest unificador. Tots els mestres de teatre moren amb els seus moments de lucidesa i de bellesa irrepetibles, tots desapareixen de la mateixa manera sense deixar una altra transcendència que els empare i els faça il·lustres. Els mestres de teatre ho saben, no val cap reconeixement davant aquesta certesa que és l'arrel del nostre treball: crear moments de debò, d'ambigüitat, de força, de llibertat en la major de les precarietats. No sobreviuran d'ells sinó dades o registres dels seus treballs en vídeos i fotos que recolliran només una pàl·lida idea del que van fer. Però sempre faltarà en eixos registres la resposta silenciosa del públic que entén en un instant que el que allí passa no pot ser traduït ni oposat fora, que la veritat que allí comparteix és una experiència de vida, per segons més diàfana que la vida mateixa.
     Quan vaig entendre que el teatre era un país en si mateix, un gran territori que abasta el món sencer, va nàixer en mi una decisió que també és una llibertat: no has d'allunyar-te ni moure't d'on et trobes, no has de córrer ni desplaçar-te. Allí on existeixes està el públic. Allí estan els companys que necessites al teu costat. Allà, fora de la teua casa, tens tota la realitat diària, opaca i impenetrable. Treballes llavors des d'aqueixa immobilitat aparent per a construir el major dels viatges, per a repetir l'Odissea, el viatge dels argonautes: eres un viatger immòbil que no per a d'accelerar la densitat i la rigidesa del teu món real. El teu viatge és cap a l'instant, cap al moment, cap a la trobada irrepetible davant dels teus semblants. El teu viatge és cap a ells, cap al seu cor, cap a la seua subjectivitat. Viatges per dins d'ells, de les seues emocions, dels seus records que despertes i mobilitzes. El teu viatge és vertiginós i ningú pot mesurar-lo ni callar-lo. Tampoc ningú ho podrà reconéixer en la seua justa mesura, és un viatge a través de l'imaginari de la teua gent, una llavor que se sembra en la més remota de les terres: la consciència cívica, ètica i humana dels teus espectadors. Per això, no em moc, continue a la meua casa, entre els meus afins, en aparent quietud, treballant dia i nit, perquè tinc el secret de la velocitat.
Carlos Celdrán (Cuba)