dilluns, 23 de març del 2015

Missatge del dia mundial del teatre 2015

Al voltant del 27 de març, diada mundial del teatre, corre de mà en mà, com la rosa de paper de Vicent Andrés Estellés, un missatge que l'Institut Internacional del Teatre  ha encarregat a un home o dona de teatre.
No sé què en pensareu, pero provoca certes coscorelles saber que aquest missatge serà llegit al llarg d'aquests dies al escenaris d'arreu del món.
Nosaltres ens sumem humilment a l'esdeveniment, publicant-lo en el nostre bloc per tal de donar-li difusió.
 
MISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2015

Els veritables mestres del teatre es troben més aviat fora de l’escena. I generalment no tenen cap interès en el teatre com a màquina per repetir convencions i reproduir clixés. Ells busquen l’origen del batec, els corrents vius que tendeixen a evitar les sales d’actuació i les multituds propenses a copiar un món o altre. Fem còpies enlloc de crear mons que estan centrats o fins i tot condicionats a un debat amb el públic, a emocions que creixen sota la superfície. I realment no hi ha res que pugui revelar les passions amagades millor que el teatre.

La majoria de vegades me’n torno a la prosa com a guia. Dia sí dia també em trobo
pensant en escriptors que fa gairebé cent anys van descriure de manera profètica però
també continguda el rebuig dels déus europeus, el crepuscle que va submergir la nostra civilització en una foscor que encara ha d’il·luminar-se. Estic pensant en Franz Kafka, Thomas Mann i Marcel Proust. Voldria també avui incloure-hi John Maxwell Coetzee, entre aquest grup de profetes.

El seu comú sentit de l’inevitable fi del món –no del planeta sinó del model de les relacions humanes- i de l’ordre social i el caos, és punyentment actual per nosaltres aquí i ara. Per a nosaltres que vivim després de la fi del món. Que vivim malgrat crims i conflictes que diàriament esclaten en llocs nous més ràpid del ritme que els mitjans ubics poden mantenir. Aquests conflictes esdevenen de seguida avorrits i s’esvaeixen dels reportatges de premsa, per no tornar-hi mai més. I ens sentim indefensos, horroritzats i acorralats. Ja no som capaços de construir torres, i els murs que tenaçment construïm ja no ens protegeixen de res, ans al contrari, ells mateixos requereixen la protecció i la cura que consumeixen gran part de la nostra energia vital. Ja no tenim la força per provar d’entreveure què hi ha més enllà de la porta, rere el mur. I per això és exactament que el teatre hauria d’existir i on hauria de buscar la seva força. Per aguaitar allà on mirar està prohibit.

La llegenda cerca explicar el que no pot ser explicat. Perquè es basa en la veritat i cal que acabi en l’inexplicable”, així és com Kafka va descriure la transformació de la llegenda de Prometeu. Sento profundament que les mateixes paraules haurien de descriure el teatre. I és aquesta classe de teatre, fonamentat en la veritat i que troba el seu final en l’inexplicable el que desitjo per a tots els seus treballadors, aquells que són a escena i aquells que són a la platea, i ho desitjo amb tot el meu cor.

Krzysztof Warlikowski

Traducció: Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida)

 
Krzysztof Warlikowski (Polònia, 1962) és un dels grans directors d’escena europeus de la seva generació. En col·laboració amb l’escenògrafa Małgorzata Szczęśniak, Warlikowski és el creador d’ imatges teatrals excepcionals. El seu procés de treball, que porta els actors a les capes més profundes de creativitat, li ha permès, sense obviar els autors contemporanis, representar Shakespeare des de perspectives inèdites o tragèdies gregues des d’un punt de vista subversiu.

Des de 2008 és el director artístic del Nowy Teatr de Varsòvia, on ofereix una visió molt personal del rol del teatre dins la societat, que passa per la participació dels espectadors en el debat sota el lema "Sortir del teatre". 

Els muntatges de Warlikowski, que també inclouen l’ òpera, han voltat pels millors escenaris i festivals del món recollint nombrosos guardons.

Marta Santandreu a la Sala Micalet

Aquest cap de setmana la companyia La pulpe teatre presenta el seu darrer espectacle C.O.C.A. a la sala Micalet de València. L'espectacle està escrit i dirigit per Denise Duncan. L'obra és una farsa al voltant del poder i les seues màscares; una crítica ben útil en els temps que corren. És un espectacle que ha estat en dos dels festivals de teatre més importants de l'estat: la Fira de Tàrrega i el Temporada Alta de Girona. Ací us deixem una crítica del mateix. 

Però, siguem sincers. Per què ens en fem ressó? Doncs perquè hi actua Marta Santandreu, actriu que va estar lligada durant molts anys a l'EMTA i que sempre ha estat col·laborant i animant-nos des de Barcelona, la ciutat en què resideix i treballa actualment. Serà una bona oportunitat per trobar als amics i gaudir d'un bon espectacle teatral.

Les dates són: dimecres 25 i dijous 26 a les 20'30; dissabte 28 i diumenge 29 a les 19 hores (alerta perquè no hi ha actuació divendres).

Marta, benvinguda a casa! Et desitgem molta merda!

dimarts, 10 de març del 2015

Fotos curs de Rafa Palomares

Ací podreu accedir a veure les fotografies que hem fet al llarg del curs amb Rafa Palomares.
Va ser un bon treball, que pensem que us ajudarà a veure com es pot construir un personatge... quan un actor o actriu ja se sap el text!
Aprofitem l'avinentesa per donar-li una vegada més les gràcies a Rafa per haver vingut a l'EMTA amb la seua maleta viatgera.

Fotos del curs amb Iris Lezcano

Ací podeu veure les fotografies que hem fet durant el curs amb Iris Lezcano. Esperem que us ajude a recordar les coses que fèrem i veierem. Tots els qui hi estiguérem tenim la sensació que es van fer coses de nivell. Enhorabona!
Gràcies Iris, per compartir el teu temps i les teues experiències amb nosaltres!!






dijous, 5 de març del 2015

La Colla: Taller de construcción del personaje

Ací teniu l'enllaç per descarregar-vos la fitxa del personatge per dur-la feta dilluns que ve.
I tot seguit la podeu veure.


TALLER DE CONSTRUCCIÓN DEL PERSONAJE: MI PERSONAJE HISTÓRICO

NOMBRE completo y pseudónimo o nombre con el que lo recuerda la historia
Ej.: Marie Sklodowska, conocida como Madame Curie
ASPECTO físico
se expresa con 3 adjetivos


Ej.: esbelta, tranquila, seria
ACCIONES CARACTERÍSTICAS
se expresa con 3 verbos o 3 gestos
Ej.: medir líquidos, mirar por un microscopio, anotar en un cuaderno resultados
VESTUARIO/
OBJETO SIMBÓLICO
una prenda
Ej.: un tubo de ensayo
VOZ
se expresa con 2 adjetivos


Ej.: pausada, con acento polaco o francés
UNA MANÍA



Ej.: no soportar el ruido, necesidad de silencio
SUS IDEAS
2 que lo hicieron famoso


Ej.: descubrí el radio y el polonio, que se llama así en honor a mi país
PAÍS O CIUDAD
de mayor importancia en su vida
Ej.: París
CITA CÉLEBRE DE ESTE AUTOR O PALABRA CLAVE


Ej.: “Radioactive”
RECUERDOS
se expresa con el hecho histórico que protagonizó


Ej.: entrega de dos Premios Nobel

dimarts, 3 de març del 2015

Formació II: Textos

Tal i com m'heu demanat, penge en aquests enllaços els textos que hem de treballar aquest curs.

Les prenyades.

Futbol.

La passejada.

Curs A LA RECERCA DEL PERSONATGE

Demà dimecres 4 de març i dilluns 9 de març farem unes sessions de treball que tenen com a títol  A LA RECERCA DEL PERSONATGE i que estaran a càrrec de Rafa Palomares.

Rafa Palomares és membre de Espacio Inestable, un col·lectiu que gestiona una de les sales alternatives de la ciutat de València amb una programació més definida i interessant. És també creador de "inestables por la educación" que organitza una trobada de teatre en l'educació pel mes d'abril.


Un dels projectes que té entre mans és LA MALETA VIATGERA, una eina pedagògica que acosta mitjançant una acurada selecció de materials, el món del teatre a les escoles.


És, des d'aquesta maleta, que Rafa ens va a conduir a l'aventura A LA RECERCA DEL PERSONATGE.



Les sessions de treball estan dirigides especialment a l'alumnat de LA COLLA, per això l'horari serà el habitual de les seues classes (dimecres de 17'30 a 19'30 i dilluns de 18 a 19'30). Però si esteu interessats en participar-hi, aneu al Teatre del Mercat i parleu amb Alberto.