Aquest divendres 26 de novembre, PAOLO NANI al TAMA

Aquest divendres tenim teatre al TAMA. Ens visita el còmic italià PAOLO NANI, amb un espectacle que s'ha convertit en tot un clàssic: "La carta".
“La Carta” és un clàssic de la comèdia creat el 1992 per Paolo Nani al qual es repeteix la mateixa història, recreant-la de 15 maneres completament diferents. Es parteix d’una escena “normal” amb un seguit d’accions “normals”, en les quals no passa res especial: un home entra, beu alguna cosa, ho escupeix perquè no sap què és, escriu una carta i descobreix que no hi havia tinta a la ploma i se'n va molt emprenyat.
Aquestes senzilles accions es fan complicades quan Paolo Nani les recrea de diferents formes: rebobinant, amb sorpresa, sense mans, amb terror, circense, amb màgia, borratxo, amb estil Western, com a una pel·lícula muda, etc. Totes les variacions tenen dues coses en comú: mai es diu una paraula i el resultat és totalment divertit. A “La Carta” no hi ha dos minuts sense riures i la complicitat entre l’actor i el públic creix a cada moment.
L'espectacle està basat al llibre "Exercicis d'estil" de Raymond Queneau, el qual també utilitzàrem a l'escola per a l'espectacle "Punts de vista" en maig de 2007.
Un espectacle molt recomanable i atractiu que podem veure amb el corresponent descompte per ser membres de l'EMTA.

R.I.P. per Luis García Berlanga

   Aquest cap de setmana ha mort el director de cinema valencià Luis García Berlanga. Pensem que aquest esdeveniment té la suficient importància com per a que aparega una ressenya en aquest bloc.
    La seua figura forma part d'allò que es coneix com "l'imaginari valencià", junt a Sorolla i Blasco Ibáñez. Ja voreu com d'ací a uns anys trobarem de manera habitual el seu nom als carrers dels nostres pobles com ja ho està al cap i casal. En aquest sentit poc podem dir. Estem parlant de sentiments i emocions i de segur que cadascun té el seu García Berlanga. N'hi ha per a tots: irònics, erotòmans, fallers, amants de la paella, llibertaris, etc. Per altra banda és una de les figures més importants en la història del cinema espanyol. I tres de les seues obres (Bienvenido, míster Marshall; El verdugo i Plácido) són referents del cinema mundial de tots els temps.
   S'han escrit tantes coses sobre ell que seria absurd intentar afegir-ne alguna que intentara ser original. Podeu llegir als diaris els obituaris i comentaris hagiogràfics d'amics, crítics i companys. Us vaig a posar en aquest enllaç una pàgina on podeu trobar comentaris, filmografia i crítiques de Berlanga quan encara hi estava viu.

   En l'últim fotograma de la seua darrera pel·lícula, "París-Tombuctu" , apareix, junt al bou d'Osborne i una bailaora sexi, una pintada signada per L. "Tengo miedo". Tothom hi veia la mà del director i el seu testament. Podem pensar que es tracta d'una broma, o de l'angoixa existencial d'un vitalista. Gaudiu de les seues pel·lícules, conegueu la seua obra i el seu pensament, i doneu vosaltres mateix la vostra interpretació.

ARENGA

En classe de La Colla hem parlat de les arengues.
Una arenga és un discurs públic de caire solemne i d'un to altisonant. Generalment el reconeguem en les paruales que els generals i capitans dirigeixen als soldats abans d'entrar en combat. Però hi ha altres moments per fer arengues.
Ací us pose un enllaç per veure una arenga molt coneguda: la que el personatge històric Wallace fa en la pel·lícula Braveheart.

I també us vaig a afegir una de les més boniques que va escriure W. Shakespeare en una de les seues obres.

        "(...) A qui no tinga ànims per aquesta lluita, que se li deixe marxar, se li faça un salconduit, se li posen corones en la bossa pel viatge: no volem morir en companyia de qui tema que la seua companyia li farà morir amb nosaltres. Hui és el dia de Sant Crispí: qui sobrevisca a aquest dia i torne a casa sa i estalvi, s'incorporarà quan se li anomene aquest dia, engrandint-se davant el nom de Sant Crispí. Qui isca viu hui i arribe a la velledat, tots els anys, en la vespra d'eixe dia, convidarà els seus veïns i dirà: “Demà és Sant Crispí”; i després s'arromangarà i mostrarà les seues cicatrius. Els vells obliden: tot restarà oblidat. Però ell en recordarà, tot millorant-les, les gestes que va fer eixe dia. Llavors els nostres noms seran familiars en la seua boca com paraules casolanes: el rei Enric, Bedford, Exeter, Warwick, Talbot, Salisbury i Gloucester, tots serem recordats de nou entre gots plens de vi. Els homes honrats contaran als seus fills aquest relat, i mai passarà el dia de Sant Crispí i Sant Crispinià, des d'avui fins a la fi del món, sense que siguem recordats en ell nosaltres pocs, feliços pocs, nosaltres, agermanats: perquè qui hui vesse amb mi la seua sang serà el meu germà: tot i que siga vilatà, aquest dia li donarà noble rang, i molts cavallers d'Anglaterra que ara hi estan al llit, es consideraran maleïts de no haver estat ací i els semblarà míser el seu coratge quan parle algú qui combata amb nosaltres el dia de Sant Crispí."

                                                                         Enric V; acte IV, escena III.

Espere que aquests materials us ajuden a entendre què és una arenga.