dissabte, 28 de gener del 2012

En record de Theo Angelopoulos

     El passat dia 24 de gener va morir en un accident de trànsit el director de cinema grec Theo Angelopoulos. Segurament us preguntareu per què parlar d'Angelopoulos en el bloc de l'EMTA, quin pot ser el motiu. I Això és el que vaig a fer.
     Vaig descobrir Theo Angelopoulos gràcies a la desapareguda Mostra del Cinema del Mediterrani abans que passara a dir-se Mostra de València. Anys després, l'amic Koldo em regalà un música que em va enlluernar. Vaig investigar fins saber que es tractava de la banda sonora composada per Eleni Karaindrou per a la pel·lícula L'eternitat i un dia d'Angelopoulos. Quan vaig tindre l'oportunitat de viatjar a Tessalònica, vaig poder gaudir en directe dels paisatges onírics del film.
     La pel·lícula que li va fer visible als ulls de la crítica europea va ser La mirada de Ulises (1995) que narra el viatge d’un director de cine pels Balcans sumits en la guerra, a la cerca de les primeres imatges del cine grec. La pel·lícula va aconseguir el Gran Premi del Jurat en Cannes i altres guardons en diverses competicions internacionals, inclòs un Goya espanyol. Però va ser La eternidad y un día (1998) qui li proporcionà la Palma d'Or a Cannes, a la qual havia estat nominta quatre vegades sense aconseguir-la (1977, 1984, 1991 i 1995).
     Era allò que es diu per banda dels cinèfils un director difícil. Aclamat i valorat mundialment, l'estètica i el ritme que donava a les seues pel·lícules està molt allunyat dels patrons que a hores d'ara regeixen el món del cinema. Llegiu aquestes paraules seues: "... han aconseguit imposar una determinada manera de contar les coses; la conseqüència és que han contaminat d’una forma profunda la nostra manera de mirar. Ara el públic, influït també per la televisió, demana això. El resultat és una falta total d’educació estètica. Ho veiem tots els dies. Hui la majoria de pel·lícules escamotegen el diàleg amb l’obra fílmica. Esdevé tot tan ràpidament que no hi ha temps de pensar conjuntament, que és el que ha de procurar un film”.
     Però, quina és la relació d'Angelopoulos amb l'EMTA? 
     L'espectacle Fantasmas del pasado usava la música de L'eternitat i un dia. I moltes de les seues imatges (la idea de la boira, l'aigua, les maletes) estaven inspirades en les seues pel·lícules. Tal vegada això no siga prou. Però una persona que amb la seua obra defensava l'educació estètica del món sempre hauria de tenir cabuda en un bloc com aquest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada