Al voltant del 27 de març, diada mundial del teatre, corre de mà en mà, com la rosa de paper de Vicent Andrés Estellés, un missatge que l'Institut Internacional del Teatre ha encarregat a un home o dona de teatre.
No sé què en pensareu, pero provoca certes coscorelles saber que aquest missatge serà llegit al llarg d'aquests dies al escenaris d'arreu del món.
Nosaltres ens sumem humilment a l'esdeveniment, publicant-lo en el nostre bloc per tal de donar-li difusió.
MISSATGE
DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2015
Els
veritables mestres del teatre es troben més aviat fora de l’escena.
I generalment no
tenen cap interès en el teatre com a màquina per
repetir convencions i reproduir clixés. Ells
busquen l’origen del
batec, els corrents vius que tendeixen a evitar les sales d’actuació
i les multituds propenses a copiar un món o altre. Fem còpies
enlloc de crear mons que estan centrats o fins i tot condicionats a
un debat amb el públic, a emocions que creixen sota la superfície.
I realment no hi ha res que pugui revelar les passions amagades
millor que el teatre.
La
majoria de vegades me’n torno a la prosa com a guia. Dia sí dia
també em trobo
pensant
en escriptors que fa gairebé cent anys van descriure de manera
profètica però
també
continguda el rebuig dels déus europeus, el crepuscle que va
submergir la nostra
civilització en una foscor que encara ha
d’il·luminar-se. Estic pensant en Franz Kafka,
Thomas Mann i
Marcel Proust. Voldria també avui incloure-hi John Maxwell Coetzee,
entre aquest grup de profetes.
El
seu comú sentit de l’inevitable fi del món –no del planeta sinó
del model de les relacions
humanes- i de l’ordre social i el caos,
és punyentment actual per nosaltres aquí i ara. Per a
nosaltres
que vivim després de la fi del món. Que vivim malgrat crims i
conflictes que
diàriament esclaten en llocs nous més ràpid del
ritme que els mitjans ubics poden mantenir.
Aquests conflictes
esdevenen de seguida avorrits i s’esvaeixen dels reportatges de
premsa,
per no tornar-hi mai més. I ens sentim indefensos,
horroritzats i acorralats. Ja no som
capaços de construir torres, i
els murs que tenaçment construïm ja no ens protegeixen de
res, ans
al contrari, ells mateixos requereixen la protecció i la cura que
consumeixen gran
part de la nostra energia vital. Ja no tenim la
força per provar d’entreveure què hi ha més
enllà de la porta,
rere el mur. I per això és exactament que el teatre hauria
d’existir i on hauria de buscar la seva força. Per aguaitar allà
on mirar està prohibit.
“La
llegenda cerca explicar el que no pot ser explicat. Perquè es basa
en la veritat i cal que
acabi en l’inexplicable”, així és com
Kafka va descriure la transformació de la llegenda de
Prometeu.
Sento profundament que les mateixes paraules haurien de descriure el
teatre. I
és aquesta classe de teatre, fonamentat en la veritat i
que troba el seu final en l’inexplicable
el que desitjo per a tots
els seus treballadors, aquells que són a escena i aquells que són
a
la platea, i ho desitjo amb tot el meu cor.
Krzysztof
Warlikowski
Traducció:
Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida)
Krzysztof
Warlikowski (Polònia, 1962) és un dels grans
directors d’escena
europeus de la seva generació. En col·laboració
amb l’escenògrafa
Małgorzata Szczęśniak, Warlikowski és el
creador d’ imatges
teatrals excepcionals. El seu procés de treball,
que porta els
actors a les capes més profundes de creativitat, li ha
permès,
sense obviar els autors contemporanis, representar
Shakespeare des
de perspectives inèdites o tragèdies gregues des
d’un punt de
vista subversiu.
Des de 2008 és el
director artístic del Nowy Teatr de Varsòvia, on
ofereix una visió
molt personal del rol del teatre dins la societat,
que passa per la
participació dels espectadors en el debat sota el lema "Sortir
del teatre".
Els muntatges de
Warlikowski, que també inclouen l’ òpera, han voltat pels millors
escenaris
i festivals del món recollint nombrosos guardons.
El dilluns 28 tindrem l'últim espectacle de la històrica companyia PTV Clowns. Té com a títol YA ESTÁ. No fem "d'espoilers" si us diguem que Piojo i Hula intentaran donar la volta al món. Aquesta serà l'excusa per poder gaudir de nou de les situacions i diàlegs divertits i intel·ligents als quals ens tenen acostumats aquesta companyia valenciana.
El dimarts 29 es presenta CUBS, el darrer espectacle de Bambalina Teatre Practicable. Bambalina és el grup de titelles més internacional que tenim a València. Amb aquest espectacle (que ja han vist alguns col·legis d'Aldaia en sessió escolar) ajunten el mó de les titelles i de la improvisació. No em direu que no té un caire interessant.
El dimecres 30 el festival acaba amb un espectacle de dansa guardonat al FETEN 2015. Es tracta de la companyia DA.TE que ens presenta CUAL ES MI NOMBRE? que sembla d'allò més atractiu.
