Missatge del dia mundial del teatre 2015

Al voltant del 27 de març, diada mundial del teatre, corre de mà en mà, com la rosa de paper de Vicent Andrés Estellés, un missatge que l'Institut Internacional del Teatre  ha encarregat a un home o dona de teatre.
No sé què en pensareu, pero provoca certes coscorelles saber que aquest missatge serà llegit al llarg d'aquests dies al escenaris d'arreu del món.
Nosaltres ens sumem humilment a l'esdeveniment, publicant-lo en el nostre bloc per tal de donar-li difusió.
 

MISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2015

Els veritables mestres del teatre es troben més aviat fora de l’escena. I generalment no tenen cap interès en el teatre com a màquina per repetir convencions i reproduir clixés. Ells busquen l’origen del batec, els corrents vius que tendeixen a evitar les sales d’actuació i les multituds propenses a copiar un món o altre. Fem còpies enlloc de crear mons que estan centrats o fins i tot condicionats a un debat amb el públic, a emocions que creixen sota la superfície. I realment no hi ha res que pugui revelar les passions amagades millor que el teatre.

La majoria de vegades me’n torno a la prosa com a guia. Dia sí dia també em trobo

pensant en escriptors que fa gairebé cent anys van descriure de manera profètica però

també continguda el rebuig dels déus europeus, el crepuscle que va submergir la nostra civilització en una foscor que encara ha d’il·luminar-se. Estic pensant en Franz Kafka, Thomas Mann i Marcel Proust. Voldria també avui incloure-hi John Maxwell Coetzee, entre aquest grup de profetes.

El seu comú sentit de l’inevitable fi del món –no del planeta sinó del model de les relacions humanes- i de l’ordre social i el caos, és punyentment actual per nosaltres aquí i ara. Per a nosaltres que vivim després de la fi del món. Que vivim malgrat crims i conflictes que diàriament esclaten en llocs nous més ràpid del ritme que els mitjans ubics poden mantenir. Aquests conflictes esdevenen de seguida avorrits i s’esvaeixen dels reportatges de premsa, per no tornar-hi mai més. I ens sentim indefensos, horroritzats i acorralats. Ja no som capaços de construir torres, i els murs que tenaçment construïm ja no ens protegeixen de res, ans al contrari, ells mateixos requereixen la protecció i la cura que consumeixen gran part de la nostra energia vital. Ja no tenim la força per provar d’entreveure què hi ha més enllà de la porta, rere el mur. I per això és exactament que el teatre hauria d’existir i on hauria de buscar la seva força. Per aguaitar allà on mirar està prohibit.

“La llegenda cerca explicar el que no pot ser explicat. Perquè es basa en la veritat i cal que acabi en l’inexplicable”, així és com Kafka va descriure la transformació de la llegenda de Prometeu. Sento profundament que les mateixes paraules haurien de descriure el teatre. I és aquesta classe de teatre, fonamentat en la veritat i que troba el seu final en l’inexplicable el que desitjo per a tots els seus treballadors, aquells que són a escena i aquells que són a la platea, i ho desitjo amb tot el meu cor.

Krzysztof Warlikowski

Traducció: Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida)

 

Krzysztof Warlikowski (Polònia, 1962) és un dels grans directors d’escena europeus de la seva generació. En col·laboració amb l’escenògrafa Małgorzata Szczęśniak, Warlikowski és el creador d’ imatges teatrals excepcionals. El seu procés de treball, que porta els actors a les capes més profundes de creativitat, li ha permès, sense obviar els autors contemporanis, representar Shakespeare des de perspectives inèdites o tragèdies gregues des d’un punt de vista subversiu.

Des de 2008 és el director artístic del Nowy Teatr de Varsòvia, on ofereix una visió molt personal del rol del teatre dins la societat, que passa per la participació dels espectadors en el debat sota el lema "Sortir del teatre". 

Els muntatges de Warlikowski, que també inclouen l’ òpera, han voltat pels millors escenaris i festivals del món recollint nombrosos guardons.