Missatge Dia Mundial del Teatre 2016

El director de teatre i professor de teatre rus Anatoli Vassiliev ha estat l'autor convida per escriure el Missatge del Dia Mundial del Teatre 2016, que se celebra com cada any el dia 27 de març.

Anatoli Vassiliev és el fundador de l'Escola d'Art Dramàtic de Moscou i està considerat com el director rus més important de la seua generació. Encara és habitual trobar-lo dirigint espectacles en els teatre més important d'Europa.

Aquest és el seu missatge.

Necessitem el teatre?

Aquesta és la pregunta que milers de professionals decebuts del teatre i milions de persones que estan cansats d'ell es pregunten.

Què necessitem del teatre?

¿En aquests anys en què l'escena és tan insignificant, en comparació a les places de les ciutats i els països, on s'estan jugant les tragèdies autèntiques de la vida real?

Què passa dins del teatre?

Galeries i llotges pintades en or en les sales de teatre, butaques de vellut, telons bruts en escenaris, veus dels actors ben polides; o ben al contrari, alguna cosa que pot tenir un aspecte aparentment diferent: caixes negres, tacades de fang i sang, amb un munt de cossos nus rabiosos a l'interior.

Què és capaç de dir-nos?

Tot! El teatre ens ho pot dir tot.

Anatoli Vassiliev

Com viuen els déus en el cel, o com els presos sobreviuen en coves oblidades sota terra; o com la passió ens pot elevar, o com l'amor ens pot arruïnar; o com ningú necessita una bona persona en aquest món, o com regna l'engany; o com la gent viu en apartaments, mentre els xiquets es marceixen en camps de refugiats, o les formes en què tots han de tornar de nou al desert; o com dia rere dia ens veiem obligats a desprendre'ns de les nostres persones estimades. El teatre ens ho pot dir tot.

El teatre sempre ha sigut i seguirà sent sempre així?

I ara, en aquests últims cinquanta o setanta anys, és particularment necessari. Perquè si vostè llança una ullada a totes les arts públiques, es pot veure immediatament el que només el teatre ens dóna: una paraula de boca en boca, una mirada d'ull a ull, un gest de mà en mà, o de cos a cos. No necessita cap intermediari per a treballar entre les persones. És la llum més transparent; ni del sud o ni del nord, ni de l'est ni de l'oest. És l'essència de la pròpia llum, que brilla en tots els racons del món, immediatament recognoscible per qualsevol persona, amiga o enemiga.

Es necessita tot tipus de teatre?

Sí. Encara així, crec que entre totes les formes i formes de teatre possibles, les seues formes arcaiques ara resulten ser les més necessàries. El teatre de les formes rituals no ha de ser incompatible amb el teatre de les nacions civilitzades. La cultura secular està sent cada vegada més castrada, a mesura que l'anomenada "informació cultural" la substitueix gradualment i espenta per entitats més simples.

El teatre està obert? Entrada lliure per a tots i per a tothom.

Al diable els aparells i ordinadors! Aneu al teatre! Ocupeu files senceres en el pati de butaques i en les llotges. Escolteu la paraula i gaudiu de la representació. Heus ací el teatre. Que no es descure i que no es perda l'oportunitat de participar en ell, tal vegada l'oportunitat més preciosa que tenim en les nostres vides precipitades.

Tot teatre és necessari?

Només hi ha un teatre que segurament no és necessitat per ningú: el teatre de jocs polítics, el teatre de les maquinacions polítiques, el teatre de polítics, el teatre inútil de la política; el teatre del terror quotidià, individual o col·lectiu; les escenes de cadàvers i sang en els carrers i places, en les capitals o en les províncies, el teatre fals dels enfrontaments entre religions i ètnies.

Anatoli Vassiliev