R.I.P. per Luis García Berlanga

   Aquest cap de setmana ha mort el director de cinema valencià Luis García Berlanga. Pensem que aquest esdeveniment té la suficient importància com per a que aparega una ressenya en aquest bloc.
    La seua figura forma part d'allò que es coneix com "l'imaginari valencià", junt a Sorolla i Blasco Ibáñez. Ja voreu com d'ací a uns anys trobarem de manera habitual el seu nom als carrers dels nostres pobles com ja ho està al cap i casal. En aquest sentit poc podem dir. Estem parlant de sentiments i emocions i de segur que cadascun té el seu García Berlanga. N'hi ha per a tots: irònics, erotòmans, fallers, amants de la paella, llibertaris, etc. Per altra banda és una de les figures més importants en la història del cinema espanyol. I tres de les seues obres (Bienvenido, míster Marshall; El verdugo i Plácido) són referents del cinema mundial de tots els temps.
   S'han escrit tantes coses sobre ell que seria absurd intentar afegir-ne alguna que intentara ser original. Podeu llegir als diaris els obituaris i comentaris hagiogràfics d'amics, crítics i companys. Us vaig a posar en aquest enllaç una pàgina on podeu trobar comentaris, filmografia i crítiques de Berlanga quan encara hi estava viu.

   En l'últim fotograma de la seua darrera pel·lícula, "París-Tombuctu" , apareix, junt al bou d'Osborne i una bailaora sexi, una pintada signada per L. "Tengo miedo". Tothom hi veia la mà del director i el seu testament. Podem pensar que es tracta d'una broma, o de l'angoixa existencial d'un vitalista. Gaudiu de les seues pel·lícules, conegueu la seua obra i el seu pensament, i doneu vosaltres mateix la vostra interpretació.